Neuroeducació: ahir i demà

La neuroeducació, o neuropsicoeducació, és la branca científica interdisciplinar que integra la neurociència i la neuropscicologia i s'aplica als processos d'ensenyament/aprenentatge.

He trobat el blog 'Escuela con cerebro' amb entrades molt interessants al respecte. Entre els materials compartits en el curs Educació 2.0, aquest blog i el que he trobat per la xarxa he tret les següents recomanacions pràctiques per al docent del segle XXI:

• Cada cervell és únic, per tant cada procés d'aprenentatge també. Tolerància doncs a l'aula.
• Els processos emocionals i els cognitius són inseparables. Per tant es tracta de mostrar als alumnes que ens importen, i propiciar ambients agradables que facilitin aprenentatge i seguretat en els alumnes. I evitar situacions d'estrés i malestar.
• La curiositat és la que alimenta l'atenció i facilita l'aprenentatge. Els estudis demostren que anticipar la recompensa és millor que el premi. Que si l'organisme te una determinada expectativa i la resposta conductual és millor de l'esperat, aleshores s'activen les neurones dopaminèrgiques. Així doncs: canvis de veu i moviment a l'aula, blocs temàtics de 10-15 minuts amb pauses al mig, i l'alumne com a protagonista del seu procés d'aprenentatge.
• Esport amb regularitat millora l'aprenentatge. Inclús una mica d'exercici en començar la classe també va bé.
• La pràctica contínua permet progressar. Així doncs currículum espiral, per a accedir a memòria a llarg plaç a través de la pràctica continuada, i repetir per a la memòria a curt plaç.
• Cal incorporar el component lúdic a l'escola ja que millora la creativitat, el benestar, la socialització de l'alumnat i també fa créixer la quantitat de matèria gris i millora la coordinació entre regions cerebrals. Així doncs jocs i videojocs a l'aula.
• L'art, en particular la música, millora processos cognitius. Incorporar doncs formes d'expressió artística.
  
  
  
• Som éssers socials. A l'aula treballs en equip, debats per desenvolupar habilitats d'escolta, tolerància a punts de vista diferents, etc. cal també que aprenguin a exposar i presentar els propis resultats i treballs.
• Aprenentatge per patrons, cal aprendre a través d'exemples.
• Diferents inteligencies de Gardner implica cervell te diferents maneres d'aprendre. Cal provar diferents estratègies a l'aula per a que tothom tingui la oportunitat.
• Patrons d'alimentació, son, etc són importants. Cal fer-ne conscient les famílies ampliant comunitat educativa i obrint les escoles.
• Tutories cognitives, es a dir, personalitzar, ajustar-se millor a les necessitats dels estudiants.
• Els adolescents necessiten dormir més i fins més tard. Per tant cal començar l'escola més tard per a millorar els seus resultats.
• La construcció de camins neuronals ens capacita per a l'aprenentatge al llarg de la vida (capacitat imprescindible avui en dia). Aquests camins es formen amb la resolució de problemes, el pensament crític i creatiu, etc i no amb la memorització.
• Al assentar els nous coneixements en coneixements preexistents els consolida amb connexions sinàptiques més fortes.
• No basar-se tant en les dificultats d'aprenentatge de cada alumne si no en les seves potencialitats, i a partir d'aquí construir.

Fins aquí penso que és més nou el mètode pel que s'arriba a aquestes conclusions que no les conclusions en si mateixes, ja conegudes empíricament amb anterioritat.

Ara bé, la neurociència també ha descobert que sembla que records concrets podrien estar associats a neurones concretes, i que es podrien borrar records individuals o insertar coneixements mitjançant 'paquets' de neurones en el nostre cervell. Això ja és més novedós i implica qüestions ètiques més profundes.... 

Recentment vaig llegir aquest articlede neurociència publicat per la revista de divulgació científica Mètode. Em van impactar molt els avenços descrits. Sembla que estem molt a prop de llegir la ment i manipular-la. Aquest article descriu com, si entrenem un ordinador a conèixer els patrons d'activació cerebral d'algú, aleshores tant sols llegint les corrents elèctriques del cervell l'ordinador és capaç de reconstruir quines són les imatges que han provocat aquestes corrents, imatges diferents de aquelles amb que havia estat entrenat l'ordinador, clar, si no no tindria gràcia! Es a dir, podem llegir les corrents d'un cervell i reconstruir què és el que aquest cervell esta veient amb els ulls. Aquest vídeo mostra les imatges reconstruïdes i les originals:

Impressionant, oi?? Tot plegat em recorda a un llibre de ciència ficció que vaig llegir fa poc, es diu 'Con otros Ojos', de FabiánPlaza. Per cert, us el recomano. Molt suggerent i possiblement visionari del que tindrem d'aquí poc. Descriu un món on la telepatia mediada tecnològicament (xips que llegeixen les ones del nostre cervell, les envien per wi-fi, i són rebudes per xips d'altres cervells que provoquen aquests pensaments o emocions en el cervell receptor) te un ús generalitzat a la humanitat. Hi ha policia mental, anuncis mentals, fusions entre persones....un munt de possibilitats que si efectivament diposéssim d'aquesta eina transformarien definitivament tant els processos d'aprenentatge com la construcció del jo, individual i social. 

 Mentre no arribi aquest dia, caldrà que seguim aplicant tècniques de neurociència a aules cada cop més interconnectades, i que modifiquem les estructures cerebrals no mitjançant xips sinó mitjançant tècniques educatives d'èxit.