dilluns, 27 de maig de 2013

Educació i sindicats 2.0



Gràcies al curs que estic fent d'Educació 2.0 he estat navegant els darrers dies per pàgines molt interessants que m'han fet pensar. En particular, el visionat d'aquest vídeo que us poso a continuació m'ha suscitat un munt de dubtes:





En principi sembla un vídeo esperançador, fresc, que ens inspira en l'època que ha de venir i en part ja és aquí. Trobo contagiosa aquesta alegria que el vídeo irradia, una mica a l'estil 'alegria de vivir de Coca-Cola', que em recorda el 'somni americà'. Si ets genuïna, treballadora, mantens el teu perfil actualitzat, et connectes adequadament i generes i participes en xarxes interessants aleshores podràs treballar en allò que et fa feliç, des d'on vulguis, quan vulguis, com vulguis, amb total llibertat. Segons aquesta visió, hauríem d'educar per a capacitar la gent per dur a terme aquestes tasques ja que és aquí on resideix la clau de la felicitat i l'empoderament per viure com es vulgui fent allò que més t'agradi. I estic d'acord en que cal capacitar per a això, però crec que només amb això no n'hi ha prou. M'explico.

Vivim en un món on aquells qui tenen diners mostren una avarícia desmesurada que fa créixer les desigualtats de manera constant tant a nivell mundial com internament en els països de l'autodenominat primer món. La precarietat laboral s'ha generalitzat i ens està acostumant a uns nivells d'explotació, inestabilitat i angoixa que es veuen particularment amplificats pel context de crisi actual. I com ajuda a aquesta cultura del treball la generació Y ?? Aporta una visió individualista on les xarxes entre iguals serveixen per a forjar una reputació individual que permet triomfar individualment també. L'externalització, el treball autònom, free-lance, en espais de coworking, són totes pràctiques que precaritzen fent recaure en el treballador la responsabilitat de la seva seguretat laboral, segur mèdic, manteniment del material necessari per dur a terme la seva feina, la subsistència en períodes de poca feina, etc.

Avui en dia està molt en desús la identitat de classe, i aquesta cultura de la generació Y proposa que és l'individu qui ha de respondre pels seus èxits o fracassos, i que és aquest qui individualment s'haurà d'enfrontar a empleadors (o mercats) més o menys bondadosos amb qui pactarà unes condicions de treball de tu a tu, com si es tractés d'una conversa entre iguals. Originàriament els sindicats servien per a compensar aquesta desigualtat, protegint col·lectivament als treballadors i treballadores, però en els últims temps sembla que no fan aquesta funció gaire exitosament i estan molt desprestigiats, particularment els sindicats majoritaris. Els convenis col·lectius era un altre dels mecanismes clàssics per a protegir les persones treballadores; l'establiment d'unes condicions mínimes de treball comunes per a tots eren garants d'aquests mínims irrenunciables. També en vies d'extinció.

Com ens protegirem doncs la generació Y (i tothom, ja que la precarietat està en expansió) de la voracitat sense límits d'algunes empreses empleadores? El Cluetrain manifesto proposa un canvi de la cultura corporativa segons el qual l'impacte d'internet en consumidors i organitzacions (empreses) permet un nivell de comunicació sense precedents, dins i entre aquests dos grups, que forcen a un canvi radical de cultura corporativa. En el seu punt 46 afirma: 'un intranet saludable organitza als empleats en varis sentits de la paraula. El seu efecte és més radical que l'agenda de qualsevol sindicat'. Com s'hauria de materialitzar això per a protegir a aquesta classe treballadora exposada a elevats nivells de precarietat si no s'organitza per impedir-ho?

Se m'acuden dos mecanismes complementaris:

  1. Comunicació en 'intranet', per dir-ho en termes del Cluetrain manifesto, o sindicat 2.0: les persones treballadores s'organitzen fent ús de les TEP (tecnologies de l'empoderment i la participació) i es posen d'acord per a blindar uns mínims en les condicions de treball irrencunciables, es protegeixen les unes a les altres, rebutjant a la xarxa aquells qui entrin a competir per un lloc de treball rebaixant les condicions laborals per sota d'aquest mínim col·lectivament pactat. Òbviament els empleadors podrien opinar i compartir amb aquest sindicat 2.0 quines són les seves preocupacions o limitacions però serien els propis treballadors qui decidiria què és acceptable i què no (i en quines condicions).
  2. Comunicació organització-consumidors. L'empresa aplica els principis del cluetrain manifesto i és transparent al consumidor sobre les condicions de treball dels seus treballadors, una mica com amb el comerç just. Inclús el sindicat 2.0 podria acreditar les empreses en que es respecten aquests mínims col·lectivament pactats mitjançant mecanismes avaluadors tipus open badges.


Aquesta és només una proposta i segur que la intel·ligència col·lectiva a la xarxa farà aparèixer propostes molt més interessants. Però hi ha un factor que em sembla clau en tot això. L'educació. En efecte, no hem d'educar només per a capacitar a la gent per a sobreviure exitosament en la societat-xarxa, participant amb l'objectiu de forjar-se una reputació digital que capaciti per a l'empleabilitat (o inclús contribueixi a augmentar la reputació de l'empresa per la que treballa). I si és prou bona, referent i imprescindible, segur que acabarà tenint unes bones condicions de treball, per tant l'objectiu és triomfar. Penso que aquesta visió és en excés individualista.

El que cal és educar en la solidaritat, en la búsqueda i defensa dels interessos col·lectius, educar en uns valors on no n'hi ha prou que a mi em vagi bé, si no que l'èxit complet radiqui en ajudar a que als demés també els vagi bé. Educar per la participació. Educar també visibilitzant les estructures que perpetuen desigualtats sagnants.

Crec que quan ens referim a la generació Y, i a la cultura profesional que aquests promouen, hem d'incorporar el factor consciència i l'autodefensa col·lectiva dels nostres drets. Les tecnologies avui disponibles obren noves vies, ara que els mecanismes tradicionals semblen fer fallida. Aprofitem-les i eduquem per al seu aprofitament!

5 comentaris:

  1. Genial tu post, estoy muy de acuerdo con todo. No conocía el cluetrain manifesto,y me gusta la idea de los openbadges. ¿Conoces estos artículos?

    http://ristomejide.com/2013/05/19/no-busques-trabajo/

    https://m.kaosenlared.net/component/k2/item/57728-no-busques-trabajo-pero-sobre-todo-no-leas-a-risto-mejide.html

    El tuyo es el mejor de los 3. ;)

    ResponElimina
  2. Se ha comido esto: ¿Conoces estos artículos?

    http://ristomejide.com/2013/05/19/no-busques-trabajo/

    https://m.kaosenlared.net/component/k2/item/57728-no-busques-trabajo-pero-sobre-todo-no-leas-a-risto-mejide.html

    El tuyo es el mejor de los 3. ;)

    ResponElimina
  3. Qué raro, al principio aparece todo lo que escribo, pero después desaparecen los enlaces y algo más.

    ResponElimina
  4. Gracias!! me alegra mucho que te haya gustado el post. Y muy interesantes los links que me mandas!! no los conocía.
    Creo realmente que hace falta un debate y una posicion colectiva respecto a los derechos laborales, ya que no hago mas que oir historias espantosas de explotación y precariedad a mi alrededor....y de un sentimiento generalizado de impotencia y resignación que me parece muy peligroso. A ver si es verdad que las TEP nos empoderan!!
    Voy a ver que pasa con esto de los comentarios que dices que se borran...a ver si se arregla!!

    ResponElimina
  5. Cuando estaba con la página en castellano no los veía, al volver a ponerla en catalán ya se ven correctamente.

    :)

    ResponElimina